Mòdul 10 — GPS, antenes, bateries i alimentació de reserva

Molts errors GMDSS reals no vénen de l'equip ràdio sinó del suport: posició no actualitzada, antena avariada o bateria descarregada.

GPS / DGPS connectat als equips

Tots els equips DSC i l'Inmarsat C necessiten posició fresca. L'operador ha de verificar que el GPS està emetent NMEA i que l'equip mostra hora i posició actuals. En cas de fallada, introduir la posició manualment.

Antenes

Cada equip necessita la seva antena: fuet VHF, fil o fuet MF/HF amb acoblador automàtic, pegat quadripolar o helicoïdal per a Inmarsat C, fuet de 518 kHz per a NAVTEX, antena integrada a l'EPIRB.

Alimentació

Checklist de guàrdia

Posició actualitzada, DSC en escolta, alimentació principal OK, bateries en càrrega, antenes sense danys visibles, NAVTEX funcionant, Inmarsat C loguejat.

Carriage i doble mitjà (6.1.2)

La part 6 recorda que tot vaixell SOLAS ha de poder transmetre alertes de socors vaixell-terra per almenys dos mitjans separats i independents, cadascun usant un servei de radiocomunicació diferent. Aquest principi governa la redundància d'antenes, alimentació i cadenes electròniques: si una avaria comuna (una sola antena, un sol UPS) tomba els dos mitjans, el requisit no es compleix.

Tres mètodes de manteniment (6.4)

SOLAS IV/15.6 i 15.7 reconeixen tres mètodes per assegurar disponibilitat: (a) duplicació d'equips; (b) manteniment en terra; (c) manteniment electrònic a bord. En A1/A2 n'hi ha prou amb un; en A3/A4 cal combinació d'almenys dos. COMSAR/Circ.32/Rev.2 en detalla la implementació.

Font d'energia de reserva (SOLAS IV/13)

Cada instal·lació ha de comptar amb una reserve source of energy capaç d'alimentar VHF-DSC, MF/HF-DSC o RMSS i il·luminació essencial durant almenys 1 hora (vaixell amb generador d'emergència) o 6 hores (sense ell). La reserva es prova setmanalment en càrrega i es registra al diari.

GNSS i antenes

El GNSS (GPS, GLONASS, Galileo, BeiDou segons equipament) alimenta la posició automàtica al DSC, Inmarsat C i EPIRB. Un cable danyat, un splitter degradat o un connector humit pot fer que l'alerta surti sense posició. Les antenes VHF, MF/HF i satel·litals s'han d'inspeccionar visualment amb periodicitat i revisar després de condicions severes.

Tres cadències de prova que el manual fixa

Bateries: químiques, cura i paranys

Les bateries de reserva acostumen a ser plom-àcid de cicle profund: humides/inundades (requereixen ventilació d'hidrogen i electròlit reomplible), gel segellades (lliures de manteniment, intolerants a sobrecàrrega) o AGM (absorbed glass mat, baixa autodescàrrega, sensibles a temperatura). El liti apareix en alguns equips portàtils i balises primàries: més densitat i menys pes, però requereix protecció electrònica i no es carrega com el plom. NiCd té efecte memòria (càrrega parcial repetida redueix capacitat útil). En plom-àcid la sulfatació per descàrrega prolongada destrueix les plaques; es prevé amb càrrega de flotació i es detecta mesurant densitat amb hidròmetre o tensió en buit. La càrrega d'igualació periòdica (quan el fabricant la permet) reequilibra cel·les.

Antenes, cables i fusibles

Una instal·lació típica combina: antena VHF whip vertical d'1 m amb SWR comprovable; antena MF/HF de fibra de vidre o, en vaixells grans, backstay amb copper mesh counterpoise per al retorn RF; antenes satel·litals omnidireccionals (Inmarsat C, Iridium) amb visibilitat de cel i sector de blanqueig al voltant dels radars radom. Cada antena té coaxial i connectors que s'han d'inspeccionar: humitat al connector degrada SWR, cable aixafat introdueix pèrdues, sectors no blanquejats poden induir RF a l'antena satel·lital. Els fusibles han de ser del valor nominal indicat; substituir per un de més amperatge 'perquè saltava' amaga una avaria real. El diari radioelèctric registra avaries, substitucions i proves com a part del manteniment exigit.

Càlcul de la capacitat de reserva (SOLAS IV/13)

La capacitat mínima (Ah) es calcula com la suma del consum de cada equip GMDSS obligatori a alimentar durant un cicle de treball típic d'1 h (transmissió + recepció): Ah_req = Σ(I_equip · t_equip) · k_seguretat, amb k_seguretat ≈ 1,2-1,25 per compensar envelliment i la corba de descàrrega real (una bateria plom-àcid només dona ~80% de la seva capacitat nominal en descàrrega d'1 h). Exemple orientatiu: VHF-DSC 6 A en TX (~10% del temps) + 0,5 A en RX (90%) ≈ 1 Ah; MF/HF-DSC TX 25 A (10%) + RX 1 A (90%) ≈ 3,4 Ah; Inmarsat C 0,5 A continu = 0,5 Ah; il·luminació emergència 2 A = 2 Ah; total ~7 Ah × 1,25 ≈ 9 Ah per 1 h. Per a 6 h (vaixell sense generador d'emergència) la capacitat s'escala fins a ~54 Ah. La prova setmanal en càrrega ha de mantenir la tensió per sobre del llindar de l'equip crític (normalment 20,4 V en banc 24 V) durant tota la prova.

Antenes GNSS: instal·lació i manteniment

L'antena GNSS del DSC es munta en lloc despejat amb cel visible ≥360°, separada almenys 1 m sobre o sota radars (radomes) per evitar saturació, i fora del lòbul principal d'antenes MF/HF d'alta potència. Coaxial de baixa pèrdua (RG-213, LMR-400 o equivalent) amb radis de curvatura >10 cm, connectors N o TNC segellats amb termoretràctil i silicona elèctrica; la humitat al connector és l'avaria més freqüent i es detecta per SNR baix o fix intermitent. Alimentació de la LNA: normalment +5 V DC per la mateixa coaxial des del receptor; mesurar la tensió al connector és un check bàsic davant pèrdua de fix. Recomanació: receptor dual-GNSS (GPS + GLONASS + Galileo) per a operacions polars o alta latitud on la geometria d'un sol sistema pot degradar la precisió.

Checklist pre-sortida de l'estació GMDSS